Qui som?

Joaquim Fons i Pont va ser el vuitè fill d’una família barcelonina benestant. Estudià a La Salle de la Bonanova com a intern. Es va matricular a les Escoles Mercantils del CADCI (Centre Autonomista dels Dependents del Comerç i de la Indústria), on es va sensibilitzar sobre el fet nacional català i els ideals republicans i democràtics. Posteriorment, va cursar el batxillerat i peritatge mercantil.

Durant un temps va treballar a les ordres de Francesc Cambó fent informes sobre la marxa empresarial i econòmica del diari La Veu de Catalunya. El 1929 entrà a treballar a la Companyia General del Suro i, per raons de feina, es va traslladar per un temps a viure a Algèria.

Retornat a Catalunya, va ser un dels fundadors de Palestra junt amb Josep Maria Batista i Roca, entitat catalanista fundada el 1930 amb el manifest ‘Als joves de Catalunya’, influïts pels sokols txecs i eslovacs, el Fianna Éireann del Sinn Féin i l’escoltisme de Robert Baden Powell. Fou secretari de la Germanor de Guies Excursionistes que, com Palestra, presidia Batista i Roca. Participà en la proclamació de la República Catalana de 1931 i poc després va retornar a Algèria per seguir treballant en el ram del suro i es va establir a la ciutat de Bugia. Per raons de feina, viatjava sovint a París i Marsella.

El 1939, acabada la Guerra Civil espanyola, el vicecònsol espanyol de Bugia li va proposar d’ocupar-se dels afers del consolat, ja que ell era gran i volia plegar. Per raó de la seva ideologia oposada al franquisme, inicialment ho va rebutjar, però aconsellat per alguns refugiats republicans i per raons de feina -era director de la Société Française de Liege- acaba acceptant. Des d’aquest càrrec va poder ajudar refugiats catalans i bascos que es trobaven en situacions compromeses. Acabada la Segona Guerra Mundial, va reprendre el contacte amb Batista i Roca, a qui va donar suport econòmic per a la realització de tasques d’internacionalització del fet català. També a través d’alguns amics va facilitar clandestinament ajut financer a exiliats i resistents de l’interior, utilitzant dos pseudònims, Llobregat i Besós.

A partir de la II Conferència del Consell Nacional Català (CNC) a Avinyó (maig de 1969), va establir lligams més estrets amb Batista i Roca i va multiplicar les seves activitats. El 1975, ja establert a Catalunya, participà en les trobades que es feren als Caputxins per redactar uns estatuts de l’Assemblea de Catalunya. El mateix any va liquidar tots els seus afers a l’Àfrica del Nord i va començar les gestions per crear una societat financera destinada a recollir cabals destinats a l’alliberament de Catalunya. El gener de 1978, Joaquim Fons acompanyà en Batista i Roca a Bordeus a l’11 Conferència sobre Política Regional Europea del Consell d’Europa. Quan se celebrà la IV Conferència Nacional del CNC al Centre de Lectura de Reus (20-21 de maig de 1978), en Fons hi participà amb la ponència ‘El futur dels Països Catalans a Europa’.

Més endavant va crear la ‘Fundació Catalunya Fons per a la defensa dels drets dels catalans’, amb seu a Sant Julià de Lòria (Andorra) amb una dotació inicial de deu mil dòlars, import que amb el temps va anar incrementant fins arribar a un milió de dòlars. L’any 1986 la Fundació andorrana va traslladar el seu domicili a Catalunya, actualment denominada ‘Fundació Catalunya Fons’, inscrita sota el Protectorat de la Generalitat de Catalunya.

Poc abans de morir va deixar com a missatge pòstum diverses expressions algunes de les quals recollim tot seguit: ‘Els obrers de Catalunya no són conscients que el patró que els explota més és l’Estat espanyol.’ ‘El complex d’inferioritat que tenen alguns catalans, creient que la seva llengua no serveix per a res, és un error; ja que aquestes llengües antigues tenen un pòsit cultural que no existeix en les dominants.’ ‘Cal tenir amor a la terra, que ens farà ser solidaris entre els catalans.’ ‘Dins l’Estat espanyol som una minoria esclafada, explotada i espoliada econòmicament.’ ‘La solució: la independència!’

Semblança de Joaquim Fons i Pont extreta i editada del llibre “La Catalunya resistent. Allò que la transició ens ha amagat”, de Robert Surroca i Tallaferro. 2006. Pagès Editors, (ISBN: 978-84-9779-346-9), un llibre que aplega 33 biografies d’homes i dones que, com Joaquim Fons i Pont, s’han distingit per les actuacions de resistència catalana silenciosa per mantenir la nostra identitat nacional i les llibertats democràtiques i socials.