Els drets lingüístics del català encara tenen molt camí per recórrer

En la jornada es van analitzar els drets lingüístics del català dins l’àmbit judicial de l’Estat espanyol en comparació al tractament que en fan altres estats amb més protecció dels drets lingüístics, com és el cas de Bèlgica.

La Jornada va ser inaugurada per Xesca Oliver, presidenta de la Fundació Catalunya Fons i pel degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, Xavier Pons Ràfols. Ambdós varen posar de manifest la poca presència que té el català en l’àmbit judicial, on només un 8% de les sentències realitzades a Catalunya són en català. En el marc universitari, Xavier Pons Ràfols va apuntar que el grau de Dret té un percentatge baix de docència en català, un 50%, mentre que la mitjana de la Universitat de Barcelona és d’un 66% i va remarcar la importància de les polítiques lingüístiques a la universitat.

En la primera i principal ponència, la Doctora Sophie Weerts, experta en justícia belga i professora a les universitats de Lausana, Louvain-la-Neuve i Saint-Lou, va exposar el tractament que tenen drets lingüístics a Bèlgica, una situació molt diferent de la que trobem a casa nostra, on realitzar un procés judicial en català és una tasca difícil fins i tot a Catalunya. Després d’una breu introducció i contextualització sobre la organització judicial del país, Weerts va explicar que a Bèlgia el justiciable té el dret d’expressar-se en la seva llengua i, per tant, de demanar un jutge que l’entengui. Així doncs, un justiciable que estigui a la regió francòfona pot escollir el neerlandès com a llengua per ser jutjat i a la inversa.

Després d’una conferència sobre la oficialitat de les llengües a càrrec d’Eva Pons Parera, professora de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona, que va exposar la situació de debilitat en què es troben les llengües minoritàries de l’Estat, sobretot en l’àmbit judicial, va tenir lloc la primera taula rodona de la tarda: la situació dels drets lingüístics als diferents territoris de parla catalana.

Primer va ser el torn de paraula per Joan Ramon Solé, que va denunciar que la sentència del 2010 del Tribunal Constitucional va destruir el concepte de ‘llengua pròpia’, convertint en impossible efectuar qualsevol política lingüística de fer prevaler el català. En segon lloc va parlar Alà Baylac-Ferrer, professor de la Universitat de Perpinyà, per exposar la situació en que es troba el català a la Catalunya Nord, remarcant la necessitat de suport i encaix dels diferents territoris de parla catalana i d’una institució sòlida que sigui capaç d’impulsar polítiques lingüístiques: una República Catalana que es preocupi de la llengua catalana.