Fundació Catalunya - Fons per a la defensa del drets dels catalans
Facebook Twitter

Notícies

Els matinals de televisió més vistos reprodueixen creences al voltant de la cultura de la violació

Comparteix



Mèdia.cat analitza la cobertura mediàtica del judici i la sentència per la violació de La Manada durant els Sanfermines

En les principals cadenes privades espanyoles s'ha qüestionat obertament la versió de la víctima.

L'Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat ha publicat  l'informe 'La cobertura mediàtica del cas de La Manada. Com es construeix el relat d'una agressió sexual'. El treball de la periodista Susana Pérez Soler, editat amb el suport de la Fundació Catalunya-Fons, analitza com es va cobrir la violació de la Manada als programes matinals de televisió amb més audiència a Catalunya (El programa de Ana Rosa -Telecinco-, Espejo Público -Antena 3- i Els Matins -TV3-).

L'informe analitza els programes de televisió claus al voltant del judici (del 13 al 28 de novembre de 2017), i també els immediatament anteriors i posteriors a l?emissió de la sentència (del 24 al 27 d'abril de 2018). D'una banda, s'hi estudia quina és la representació de la víctima i dels agressors, i, de l'altra, s'hi analitza l'ús dels aspectes formals del llenguatge audiovisual (imatges de recurs i músiques) en les peces informatives i les taules d'anàlisi que aborden el cas.

L'informe analitza els mecanismes discursius amb què els programes analitzats han informat sobre la violació en grup de La Manada: la revictimització de la víctima; el domini de l'esfera pública per part de la defensa dels agressors; la vinculació de la violació grupal a orgies i festes sexuals; l'exculpació dels agressors i els relats que assenyalen que la víctima va sentir excitació sexual.

Una de les principals conclusions de l'anàlisi és que els principals programes de televisió espanyols reprodueixen les creences al voltant de les quals s'articula la cultura de la violació: el missatge que les dones que s'atreveixen a anar pel carrer soles a determinades hores de la nit corren el risc de ser agredides i alhora fan d'altaveus per difondre el terror sexual.


En els programes analitzats s'ha qüestionat obertament la versió de la víctima. Ara bé, un cop l'opinió popular ha donat suport a la jove (principalment arran de la sentència), els programes han reformulat la línia editorial abanderant el lema 'Jo sí que et crec'. Tot i així l?informe puntualitza que fins i tot quan els discursos dels programes de televisió han virat i s'han posat de part de la víctima i en contra de la sentència, les narratives sobre l'agressió sexual seguien sent les mateixes.


L'informe conclou que tant Antena3 com Telecinco 'van posar sobre la taula un pensament tradicional sobre la violació: aquell que sosté que les dones no es resisteixen prou'. Alhora van fer servir les contradiccions de la víctima per desacreditar la seva versió, sumades a les entrevistes als familiars, amics i veïns de La Manada, enviant el missatge de 'eren homes bons i la jove s'ho havia intentat tot'.

Susana Pérez destaca que 'mentre es construeix aquests discurs es desaprofita l'oportunitat d'abordar de manera objectiva les agressions sexuals, d'anar a l'arrel del problema i de proposar iniciatives per erradicar-les i prevenir-les'.


La cobertura de les televisions estatals privades, Telecinco i Antena 3, no és comparable a la de la televisió pública catalana. Destaca, en positiu, el tractament informatiu d'Els Matins de TV3, que va oferir un ampli context. Per exemple, durant la cobertura va convidar expertes en gènere, l'advocat de la víctima o una periodista especialitzada en tribunals per abordar l'increment de denúncies d'agressions sexuals, així com també va oferir imatges de concentracions de rebuig.

 

DOCUMENTS