Fundació Catalunya - Fons per a la defensa del drets dels catalans
Facebook Twitter

Notícies

Conclusions del Primer Congrés Català en Defensa de l'Estat de Dret

Comparteix



CONCLUSIONS PRIMER CONGRÉS CATALÀ EN DEFENSA DE L'ESTAT DE DRET

Amb l'objectiu d'oferir un espai de coneixement i generar debat sobre les diverses qüestions en matèria jurídica que han aparegut a Catalunya en els darrers mesos, i que han tingut com a protagonistes la ciutadania i les seves institucions, s'ha organitzat aquest 'Primer Congrés Català en defensa de l'Estat de Dret'.

Una oportunitat per defensar l'estat de dret quan s'esfondra sota una tirania a la qual, a més, es vol dotar de legitimitat jurídica. Aquest congrés ha ofert una imatge de compromís amb la plena garantia dels drets democràtics i dels drets civils i polítics. Per aquest motiu, es fan públiques les següents conclusions:

1.La deriva repressiva de l'Estat espanyol ha degenerat en una doble perversió de l'estructura de l'estat de dret. D'una banda, una desinhibida vulneració dels drets fonamentals i, de l'altra, una palesa disminució de la separació de poders. I en la mesura que aquestes dues perversions han passat a formar part del funcionament habitual d'aquest estat a l'hora d'afrontar la proposta política independentista, les possibilitats de redreçar la situació a través dels tribunals interns són cada vegada més escasses.

2. El Tribunal Constitucional no ha resolt en l'esfera que li corresponia el conflicte de naturalesa política que se li plantejava, i ha derivat a la via penal les actuacions pròpies d'un parlament. Amb aquesta actuació, s'ha vulnerat de manera flagrant i greu el principi d'inviolabilitat que tenen reconegudes totes les cambres legislatives i de representació. L'actuació del Tribunal Suprem en la causa general contra els membres del Govern, del Parlament i de les entitats de la societat civil ha contribuït a vulnerar aquest principi, ha eliminat la separació de poders, ha compromès la independència i la imparcialitat dels tribunals i ha posat en risc nombrosos drets fonamentals en l'àmbit de l'exercici del dret de representació política.

3.S'han produït nombroses violacions de drets: el de llibertat d'expressió, el de reunió, el dret a la integritat física i a la prohibició de tractes degradants, el dret de sufragi actiu i passiu, el dret a exercir el càrrec públic lliurament i a no ser discriminat per opinions polítiques, el dret a la llibertat, el dret al jutge imparcial i predeterminat per la llei, el principi de legalitat, el dret a un procés amb totes les garanties i el dret a la defensa. Tots aquests drets estan reconeguts a la Constitució espanyola, al Conveni Europeu de Drets Humans, a la Declaració Universal de Drets Humans i al Pacte internacional de Drets Civils i Polítics.

4.Les intromissions il·legítimes a la llibertat d'expressió s?han produït quan s'ha coartat o censurat la lliure expressió, fins i tot abans de ser emesa, amb l'objectiu de procurar que hi hagi, d'aquesta manera, un efecte dissuasiu en la discussió de qüestions d'interès general. En podem trobar un exemple en la prohibició d'actes o reunions, en els registres a empreses privades, seus de diaris o despatxos d'advocats. Tot es fa amb l'única finalitat d'atemorir. També s'han produït altres vulneracions, com quan durant l'1-O la ciutadania volia expressar-se pacíficament a través del seu vot i la policia va atacar-la violentament. I darrerament, després del referèndum, s'han produït vulneracions amb molta intensitat, en un moment en què l'Estat ha entrat en una dinàmica d'atemoriment i assetjament dels plantejaments independentistes, ja siguin defensats per polítics, artistes, periodistes, mestres, o per la ciutadania en general. Totes aquestes manifestacions són legítimes, tal com estableix el TEDH, per més que xoquin, inquietin o ofeguin l'Estat o una part qualsevol de la població.

5.S'ha creat un relat que converteix el moviment democràtic i pacífic en un relat d'agressió i violència inexistent al voltant del referèndum de dia 1 d'octubre, que no va ser mai il·legal. En els processos judicials iniciats en diversos tribunals de l'Estat, la lògica de guerra total, l'aplicació del dret penal d'autor i el dret penal de l'enemic, es fa cada dia més evident. La utilització del que s'anomenen 'proves pericials d'intel·ligència', una pràctica nascuda en el marc de la lluita antiterrorista, s'activa ara, de manera que la investigació es porta a terme per la policia i es valida després per part dels tribunals. El jutge no està mai en contacte directe amb les proves, sinó amb una informació seleccionada únicament per reforçar la hipòtesi acusatòria.

6. Finalment, no es pararà de denunciar l'existència de presos i preses polítiques, i la utilització de la presó preventiva com a mesura de coacció injustificada i abusiva per doblegar ideologies, tenint en compte que es viola el mateix dret penitenciari i es manté aquests presos en centres allunyats de les seves famílies i del seu entorn.

DOCUMENTS