Fundació Catalunya - Fons per a la defensa del drets dels catalans
Facebook Twitter

Notícies

Presentació d'un recurs contra la inadmissió de la querella per banalització del nazisme

Comparteix



•El Jutjat d’Instrucció 20 de Barcelona no admet a tràmit la querella criminal per incitació a l’odi i banalització del nazisme presentada per 16 entitats de la societat civil catalana

•Les entitats denuncien que la decisió constitueix una omissió del deure de perseguir delictes i una clara discriminació de tracte envers els col·lectius que defensen la Independència de Catalunya

Les associacions i col·lectius signants del 'Manifest per la dignitat democràtica davant la banalització del Nazisme', entre elles la Fundació Catalunya Fons, han presentat un recurs de reforma contra la interlocutòria de la magistrada Eva Moltó Guardiola del Jutjat d’Instrucció 20 de Barcelona que no admet a tràmit la querella criminal per incitació a l’odi i banalització del nazisme presentada el passat 20 de maig per 16 d’aquestes entitats. La denúncia es va presentar amb motiu de la propagació d’insults injuriosos i banalitzadors del nazisme que inclou també les amenaces i la incitació a l’odi fomentada per part de persones de rellevància pública i a través de les xarxes socials.

Les entitats que promouen la denuncia consideren alarmant l’afirmació següent de la interlocutòria: “Allò que en realitat s’exposa és una opinió en relació amb la conducta que en l’àmbit polític duen a terme aquells qui preconitzen la independència de Catalunya”. Les entitats afirmen que aquestes conductes no s’emparen en el dret a la llibertat d’expressió o d’opinió ja que aquestes tenen un límit en la calúmnia, la injúria i la incitació a l’odi i més quan l’actuació és banalitzadora i trivializant respecte els crims de genocidi i crims contra la humanitat. Totes les piulades denunciades comparen el feixisme i el nazisme amb el procés català o amb el fet de ser català.

Les entitats valoren negativament que la interlocutòria reconegui que “és possible entreveure comentaris que banalitzen les actuacions nefastes dutes a terme pel règim nacionalsocialista, i arriben a realitzar comparacions certament desafortudades amb les persones que pretenen la independència de Catalunya”. Tot i aquest reconeixement explícit, considera que no són punibles pel fet d’haver-se produït abans de la tipificació de la banalització del nazisme com a delicte arran de l’entrada en vigor del nou Codi penal. Les entitats denuncien que la resolució constitueix una omissió del deure de perseguir delictes i una clara discriminació de tracte envers els col·lectius que defensen la Independència de Catalunya en relació amb altres col·lectius; un exemple d’això és la investigació policial de piulades emeses després de l’assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó. En definitiva, aquesta diferència de tracte crea Indefensió a una majoria de la societat catalana. En qualsevol democràcia europea una decisió d’aquestes característiques fóra inaudita, inacceptable i escandalosa.

Les entitats també critiquen el fet que la decisió es notifiqués el passat 30 de setembre, tot i que la data de la interlocutòria és del 17 de setembre, i ho atribueixen a la voluntat del jutjat d’evitar fer-ho públic durant la campanya electoral.

Les 16 entitats que subscriuen aquesta querella són: Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans; Comissió de la Dignitat; Fundació Catalunya Fons per a la Defensa dels Drets dels Catalans; Amical de Mauthausen i altres camps; SOS Racisme; Intersindical CSC; Unió General de Treballadors de Catalunya UGT; Comissions Obreres CCOO; Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI; Acció Cultural del País Valencià; Plataforma per la llengua; Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana CAL; Associació per la Independència de Catalunya Ara o mai; Fundació Congrés de Cultura Catalana; Plataforma pel Dret a Decidir; Xarxa d’Entitats Culturals i Cíviques dels Països Catalans.

El “Manifest per a la Dignitat Democràtica Davant la Banalització del Nazisme” va ser impulsat per la Fundació Catalunya Fons, l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans i la Comissió de la Dignitat, i té l’adhesió de 71 entitats i 3 ajuntaments.