Fundació Catalunya - Fons per a la defensa del drets dels catalans
Facebook Twitter

Notícies

Per una retirada definitiva de tots dels símbols i monuments franquistes.

Comparteix




El Parlament de Catalunya en nombroses resolucions ha fet una clara condemna del franquisme i va dictar la llei del Memorial Democràtic per tal d'establir polítiques de memòria tal com recull l'Estatut.

Catalunya, les institucions catalanes, la nostra llengua i cultura van ser víctimes de la dictadura, van ser anorreades i amb elles els més elementals drets democràtics van ser perseguits fins a la mort del dictador. Aquests fets han produït que la condemna del franquisme sigui una qüestió de consens polític des que les nostres institucions van ser restablertes després d'anul·lar les lleis franquistes que havien suprimit el nostre autogovern.

Dins d'aquest consens han estat reiterades les resolucions del Parlament de Catalunya reclamant que l'estat reparés els efectes que encara subsisteixen envers les víctimes d'actes de la dictadura contra els drets humans. Aquesta restitució només es va fer parcialment amb la llei de memòria històrica de l’Estat, que deixava fora l'anul·lació dels processos polítics i l'obertura de procediments penals contra els crims contra la humanitat.

Així en els primers moments de la transició es va produir una retirada general dels noms dels carrers i places que estaven dedicat a les personalitats més significatives del franquisme i dels signes institucionals que aquell règim tenia arreu. Aquesta retirada no va ser del tot exhaustiva i avui es planteja des de diverses forces polítiques als ajuntaments catalans completar aquesta tasca, tot i que amb accions que sovint són contradictòries i confusionàries, en posar a debat la conveniència de la retirada quan ha de ser un imperatiu, i el que s'hauria de plantejar és comcompletar l'esborrament de tots els signe si monuments franquistes que encara resten en el nostre país.

La llei de la memòria va establir el 2007 la retirada dels símbols i monuments públics. 18.1.- Les administracions públiques en l’exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil ide la repressió de la Dictadura. Entre aquestes mesures podrà incloure’s la retirada de subvencions o ajudes públiques.

Sobre aquest marc jurídic i les declaracions reiterades del Parlament de Catalunya de condemna del franquisme, el govern de Catalunya i els ajuntaments han de completar aquest procés de retirada de símbols i monuments que resten, en els àmbits que els pertoca, d'acord amb les respectives competències.

Per la dinàmica que ha desenvolupat aquest procés darrerament a Tortosa i altres localitat, demostra que aquesta tasca no s'encara d'una manera resolutiva ni coherent. No és adequat que sigui sotmesa a consulta pública la conveniència de la retirada dels monuments i signes franquistes sense posar en qüestió el consens de condemna a la dictadura i per tant, la
consegüent incompatibilitat de la convivència dels seus signes als espais públics de les nostres poblacions, tal com es considera a Alemanya i Itàlia respecte als signes nazis i feixistes. És més, cal que les nostres institucions completin aquesta tasca i ho facin de manera ràpida i coherent, sens defugir la seva responsabilitat derivada de la condemna del franquisme per part del Parlament i de les lleis que estableixen aquesta retirada.

La consulta convocada a Tortosa ha portat a una confrontació que posa de fet a judici el franquisme i es fa amb unes preguntes contradictòries amb propostes equívoques, que, sigui quin sigui el resultat, el problema seguirà sobre la taula. La situació sense sortida haurà estat el resultat de la mala gestió d'una responsabilitat que havien de resoldre els representants institucionals i no traslladar-la de manera confusionària i innecessària a la ciutadania. És paradoxal que ara es pugui mantenir un monument fet dins la campanya propagandista del ministre franquista Fraga Eribarne per justificar la sublevació militar i els crims que es van cometre en la suposada pau, «25 años de paz», quan ja en aquell moment va ser contestada de manera valenta per part de l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré, en unes declaracions al diari Le Monde que va sentenciar que «No han estat 25 anys de pau si no 25 anys de Victòria». Unes declaracions que li van comportar l'exili a Milà.

Per tant creiem que hem de superar les situacions absurdes en que ens trobem, que no s'haurien hagut de plantejar, i enfocar la retirada total dels signes i monuments que resten al nostre país en base a uns criteris clars que posem sobre la taula. En aquest sentit considerem que s'hauria de regir pels següents principis i consideracions:

Principis bàsics.

1.- Tota societat posa els noms dels carrers a persones i a fets històrics d'acord amb els valors culturals, socials i polítics que la conformen. També honora aquests fets i persones amb monuments que són col·locats a llocs centrals i visibles de l'espai públic per servir d'exemple i referència.

2.- La presència de noms, símbols o monuments relacionats i dedicats a personatges compromesos o vinculats amb la dictadura, la persecució dels drets civils de les persones, les nostres institucions, el nostre poble i la nostra cultura pel franquisme són incompatibles amb el nostre espai públic, per ser contradictoris amb els nostres valors democràtics.

3.- Després de retirar símbols i monuments s'ha prioritzar la restitució de noms, monuments o inscripcions destruïdes per la dictadura com un acte de repressió, tal com ja es va fer els inicis de la transició.

4.- No ha de ser objecte de consulta ni debat la conveniència de retirar símbols o monuments franquistes. En tot cas s'ha de debatre i es bo consultar a la ciutadania els noms nous a dedicar per un carrer o plaça o com transformar l'espai deixat per la retirada d'un monument.

5.- Els signes i escuts d'institucions franquistes van ser col·locats durant el règim de la dictadura en la seva activitat política i administrativa en edificis oficials, edificis, polígons d'habitatges, obres públiques fetes per aquells organismes o en actuacions administratives com els habitatges de protecció oficial. Solen ser signes i símbols de l'estat franquista, del Movimiento, les FET y la JONS, el sindicat vertical, Obra Sindical del Hogar, Instituto Nacional de la Vivienda i altres.

5.1 Avui les competències d'aquells organismes han estat assumides per la Generalitat o els ajuntaments a qui correspon fer efectiva la retirada dels noms de polígons d'habitatges, edificis o obres públiques o en tot cas substituir-los pels signes i escuts avui vigents de les nostres institucions.

6.- Els monuments commemoratius dedicats a l'exaltació de fets del franquisme, el dictador i els seus dirigents, han de ser retirats del lloc que ocupen a l'espai públic, ja que només hi poden conviure monuments compatibles amb els principis i valors democràtics i nacionals de la nostra societat actual democràtica.

6.1 Cal remarcar que la simbologia que defineix tot monument no pot ser transformada ni refigurada¡ sense obtenir un resultat contradictori que mai esborrarà la seva dedicatòria original.

6.2 No es pot revertir la dedicació d'un monument franquista en una significació democràtica, sense entrar en contradiccions, creant situacions objectivament perverses, en afavorir subtilment una subtil relació i equiparació del franquisme amb la democràcia.
Un exemple el tenim en el monument a la victòria franquista a la batalla de l'Ebre ple de simbologia franquista i del nacional catolicisme que mai podrà ser un element de memòria democràtica i de pau. Si es vol fer un símbol de pau i concòrdia que s'ha de fer sobre uns altres paràmetres i base simbòlica democràtica feta de cap i de nou.

6.3 Un cop retirat un monument, és amb criteris tècnics i de conservació patrimoni històric s'ha de determinar quines elements s'han de conservar després de ser retirats i si aquesta conservació ha de ser exposats permanentment en museus o amb motiu d'exposicions específiques, per a deixar testimoni i contextualitzant el que va ser el franquisme. Aquesta conservació mai ha de ser en espais públics on, en el cas de monuments, pugui seguir tenint la funció d'exposar i fer difusió dels valors que volien transmetre.

7.- Monuments i les víctimes de la violència indiscriminada. Quan es retiri un determinat monument que tingui relació amb víctimes de violència indiscriminada ocorreguda al nostre país, cal que s’actuí de manera adient i amb un protocol que hauria d'establir i guiar el Memorial Democràtic sota el principi de veritat, justícia i reparació, deslligant-les de la simbologia franquista, trencant la instrumentalització que en va fer la dictadura.

8.- Els espais i edificis relacionats amb el franquisme o el moviment d'oposició, especialment amb la repressió, de construccions fetes amb ma d'obra forçada o bé camps i llocs de concentració, entre d'altres, han de ser senyalitzats i contextualitzats indicar-ne els fets que hi van ocórrer i la seva significació.

Amb aquestes propostes i reflexions volem contribuir i reconduir les situacions contradictòries creades amb fets com els de la consulta de Tortosa i possibilitar la solució de la retirada definitiva dels signes i monuments franquistes del nostre país. Fem una crida als Ajuntaments, i a la Generalitat a assumir la seva responsabilitat de fer desaparèixer tot signe franquista dels espais públics. Al Memorial Democràtic per tal que lideri i assessori aquest procés,i estableixi uns protocols d'actuació que serveixin de guia en l'actuació de les administracions públiques en la retirada de símbols i monuments, i en el tractament posterior dels elements que es decideixi conservar fora de l’espai públic. Aquestes polítiques són necessàries per aconseguir un refermament dels principis democràtics de la nostra societat i una major cohesió social del nostre poble tal com han requerit diverses vegades les Nacions Unides.

 

Foto de les entitats
DOCUMENTS